Subscriu-te a
Entrades
Comentaris

Vaig passar prou bona nit per estar a un hospital i amb un dispositiu estrany al meu coll de l’úter. Quan em vaig despertar em feien mal les cames i havia tacat amb força sang així que vaig avisar a l’infermer que em va fer un cop d’ull i em va dir que era normal. Em semblava que tenia alguna contracció però molt fluixes.

A les 8 en punt van venir-me a buscar i em van dur a la sala de parts, just l’Artur havia marxat a esmorzar en aquells moments i jo ja patia per si no em trobaria.

Ja a la sala de parts em van treure el propess i em van fer un tacte, havia dilatat 3 cm amb la qual cosa volia dir que ja no em tornaven a l’habitació i que començaria la festa. L’Artur va arribar i em va saber trobar entre tantes sales :D

Van començar posant-me les corretges i suero per la via. A les 9 en punt van donar-me la primera dosi d’oxitocina (la hormona que produeix les contraccions) per la via i a esperar…

En vistes que no responia massa, a les 9.15 em van augmentar la dosis d’oxitocina.

I alguna contracció notava, però no feia gens de mal fins que van ser les 10. I van aparèixer dues o tres ginecòlogues amb un tubet i em van dir que venien a trencar-me la bossa. Jo ja em vaig espantar perquè havia llegit que feia molt de mal que et trenquessin la bossa artificialment i els hi ho vaig fer saber, però em van tranquil·litzar i em vaig deixar fer. Sincerament, no vaig notar gens ni mica de mal, només quan apretaven contra el meu úter perquè acabés de sortir tot el líquid i als pocs minuts va aparèixer la primera contracció dolorosa. I quin mal!!!! Pensava que perdia el coneixement del mal que feia i és que cada cop que en tenia una ho veia tot borrós fins que vaig vomitar del mal.

I vaig demanar que em posessin l’epidural però com que feia tant poc que havia començat i en teoria fins a la nit no naixeria la Rosa em deien que esperés, però a les 11 em van fer un tacte i havia dilatat a 4 cm i em van posar una epidural fluixa que en teoria pots caminar. Van trigar uns 20 minuts a posar-me-la i és que entre els preparatius i tot és laboriós. No em van fer gens ni mica de mal, jo només patia amb les contraccions i intentava no moure’m. Per sort una infermera m’aguantava fort mentre l’anestesista em col·locava el catèter. I em van posar l’anestèsia, però sincerament, no notava res de res. Les contraccions feien molt de mal i eren seguidissimes. Vaig pensar que quan comencés a caminar potser les aguantaria millor, però havia d’esperar una hora a que es repartís tot l’efecte de l’anestesia. Així que a les 12 van venir-me a fer un tacte i SORPRESA!!! Ja estava apunt per empaitar, havia dilatat del tot en una hora. Així que ni parlar-ne de caminar, em van xutar una dosis d’epidural normal i als pocs minuts ja vaig començar a notar alleujament, per fi!!!

En 10 minuts ja hi havia l’equip al complert a la sala de parts, tothom amb bates i barrets, fins i tot havien disfressat a l’Artur! Quina gràcia. I vinga, vaig començar a empènyer. Però es veu que no ho feia gaire bé al principi i és que al no tenir sensibilitat costa molt! Però finalment em van posar un mirall on veia el capet de la Rosa com sortia i no se si era la motivació o què que amb dues empentes va acabar de sortir. I me la van posar directament a sobre meu, per començar a fer el pell amb pell. Va ser el moment més feliç de la meva vida. El mon es va aturar i jo ja no se que més va passar a la sala de parts, estava tant feliç amb la meva nena sobre meu… Es veu que l’Artur va tallar el cordó umbilical i jo ni me’n vaig adonar. Fins que al cap d’uns minuts vaig fixar-me i havia desaparegut pràcticament tothom, només hi érem nosaltres tres i una ginecòloga que m’estava cosint un petit desgarro que havia patit.

Vam estar fent el pell amb pell a la sala de parts una bona estona, fins que va arribar el portalliteres i ens va dur a l’habitació. L’Artur va agafar la nena un moment mentre canviava de llit i és que amb les cames adormides per l’efecte de l’epidural és feina difícil. I a l’habitació vam continuar el pell amb pell dues hores més. Cosa que és de molt agrair i crec que vam tenir molta sort escollint hospital per aquest tema.

En aquestes tres hores vaig intentar que la nena se m’enganxés al pit però no hi va haver manera.Finalment va arribar una infermera de la nursery que em va demanar la primera muda per la nena i un arrullo i es van endur la Rosa per a pesar-la i netejar-la una mica. L’Artur havia sortit a dinar així que no hi va poder anar.

Ja a la tarda vam tenir la visita dels avis que estaven ben ansiosos i s’havien estat contenint de venir abans… La veritat que jo no estava massa per les visites i és que la meva principal preocupació era que la nena se m’enganxés al pit i mengés. Que no va ser fins a la tarda del dia següent que gràcies a una infermera vaig posar-me una mugronera i la nena es va enganxar com una piranya al pit :D

Resumint, que el meu part va ser fantàstic ja que hagués pogut acabar en cesària perfectament i el tracte rebut pel personal de l’hospital també va ser excel·lent, tant que no volia marxar a casa dos dies després :D

El dia més feliç de la meva vida: el dia previ

El meu embaràs va transcórrer sense cap ensurt. Tan sols un petit problema en les meves arteries va fer que la nena no creixés el que li tocava i arribades les 37 setmanes els metges van prendre la decisió de provocar el part.

El dijous 10 de novembre teníem visita a la Dexeus.

Tot i que els fluxes sanguinis de la nena eren correctes el seu pes no havia augmentat gens en els darrers dies així que el doctor ens va explicar que valorant beneficis-riscos el millor era provocar el part ja. No urgentment però si ens els propers dies. Amb això que vam treure les agendes i ens donava d’opció o l’endemà o diumenge 13 i vam decidir que com abans millor, seria l’endemà. Però com que tenia el coll de l’úter completament tancat el protocol diu que has d’ingressar el vespre anterior per preparar-lo pel dia del part i així ho vam fer.

El dijous 10 de novembre a les 8 del vespre ingressava a l’hospital de la Dexeus.

Un cop fet l’ingrés em van dur directe a la sala de parts, on també es fa la dilatació. Allà em van col·locar les famoses corretges i una via. Tot seguit una ginecòloga em va col·locar un petit dispositiu al coll de l’úter (propess) amb unes prostaglandines per anar madurant-lo. He de dir que no em va fer gens de mal.

Ens vam quedar una horeta a la sala i amb el registre de les contraccions i en vistes que estava tot tranquil ens van enviar a l’habitació per a descansar, demà seria un gran dia.

Benvinguda Rosa

Ja han passat gairebé dos mesos de l’arribada de la nostra nena, dos mesos molt intensos de dormir poc però amb una gran felicitat que fa que s’oblidi tot el cansament.

Tenir un fill ha estat la cosa més bonica que mai he viscut, el dia 11 de novembre quedarà gravat en mi com el dia més feliç de la meva vida. I voldria compartir amb tots vosaltres el relat del que va ser aquell dia en el següent post.

Us deixo amb una foto de la Rosa amb 3 setmanes de vida, el meu angelet.

 

img_20161203_091841636

Temps de canvis

Ja feia cert temps que volíem ampliar la nostra família.

Per certs problemes, que ara no explicaré, vam trigar més de l’esperat, concretament han sigut 2 anys de lluita per aconseguir l’objectiu, un embaràs.

Finalment el 23 de març vam obtenir el nostre primer i tant desitjat positiu. A partir d’aquest moment tot han sigut temors a enfrontar-se al desconegut, però cada vegada més relaxats en veure que tot està progressant correctament.

Continua llegint »

Mic 2.0

Se que ja havia penjat un patró del Mic al blog, però l’altre dia em vaig dedicar a teixir un nou nino i veient certes coses que no m’agradaven de l’anterior, he decidit millorar-lo :D

Perquè quedi més tovet recomano no farcir-lo massa, i als braços i cames no hi poso farciment, tan sols a les mans i peus.

DSC_7254

Continua llegint »

Dilluns 14

Aquest seria el nostre darrer dia a Viena ja que l’endemà marxaríem a primera hora cap a casa.

Vam començar el dia amb la visita al Palau Hofburg, la residencia dels Habsburg des de l’any 1279 fins a la seva dissolució l’any 1918. Concretament vam visitar els apartaments imperials, la residencia oficial de l’emperadriu Elisabet (Sissi).

Primer pots observar la vaixella riquíssima que posseïen, potser una mica pesat al final ja que l’audioguia crec que donava masses detalls. Tot seguit passes a veure les sales imperials, amb tota la decoració i mobiliari de l’època, perfecte per fer-se una idea del tren de vida que duien aquesta gent. I finalment s’arriba al museu Sissí on ensenyen la realitat d’aquest famós personatge. Encara no entenc que fes tantes dietes per estar prima si en aquella època es duia més la gordura… Potser anava un pas endavant a la societat, qui sap.

Continua llegint »

Diumenge 13

Avui visitaríem el Palau Schönbrunn, residència d’estiu de la família imperial austríaca, conegut ser la residència de l’emperadriu Elisabet (Sissí).

DSC_7099

Maqueta Schönbrunn

Continua llegint »

Dissabte 12

El dia seria llarg així que ben matiners ens vam plantar davant de la Majolikahaus von otto Wagner, una casa amb una façana decorada amb motius florals fets a base de rajoles de Majòlica. Molt bonica en fotos però en viu em va decepcionar una mica.

DSC_6975

Majolikahaus

Continua llegint »

Divendres 11

Vam arribar força tard així que poca cosa veuríem aquell dia. Tan sols vam intercanviar les primeres impressions amb la ciutat tot passejant pel mercat nadalenc que hi havia muntat al Rathauspark. Des d’allà vam poder gaudir de l’impressionant Rathaus, el que vindria a ser l’ajuntament de Viena.

Continua llegint »

Viatge a Viena per Nadal

Com cada any per aquestes dates fem una petita escapada a alguna ciutat europea. Aquesta vegada el destí seria Viena.

DSC_7087

Continua llegint »

Següent »